Revista Cuina

El misteri de Les Grands Buffets

D’un temps ençà, entre els periodistes barcelonins que ens dediquem a aquestes coses del bon menjar i del bon beure, a qui més qui menys li han preguntat: “Escolta, tu saps de què va això de Les Grands Buffets?” A poc a poc, l’enigma es va dilucidant gràcies la bona feina dels representants d’aquest restaurant a la ciutat i al TGV. Sí, al TGV, perquè en menys de dues hores surts de Sants i trepitges Narbona (per arribar a Igualada des de Plaça Espanya amb el carrilet trigues més, tot s’ha de dir). Així que, havent convertit aquesta ciutat del Llenguadoc pràcticament en municipi veí de Barcelona, no hi havia cap raó per no investigar de que va això de Les Grands Buffets, més enllà de la cuina francesa d’inspiració burgesa i tradicional que prometia la nota de premsa. Doncs això, passatgers al tren. Sense adonar-te’n, ja t’atures a Girona, ni te n’has adonat tampoc i ja ets a Figueres, passes per Perpinyà sense adonar-te’n i, oh, ¡si ja hem arribat!

L’estació narbonesa és al centre de la ciutat, que fa 2.500 anys va ser primera població romana fundada a la Gàl·lia. Narbona no és que sigui gaire gran, però té el seu què, la veritat. Els carrers amb rastres romans, la catedral gòtica de Sant Just i Sant Pastor, el palau de l’Arquebisbe, el pintoresc canal de la Robina que travessa el barri antic, el mercat modernista ple d’aquestes exquisideses que només segueixen existint a França … Tot molt bé, perfecte: de debò, ja vaig visitar Narbona fa un parell d’estius i em va captivar. Però llavors no vaig veure Les Grands Buffets. Ara ja em rosegava la impaciència!